La Federació de Mutualitats de Catalunya fou constituïda el 15 d'abril de 1896 amb la denominació d'Unión y Defensa de Montepíos de la Provincia de Barcelona y sus Afueras. La Federació s'ha mantingut fidel al seu esperit fundacional: la representació i la promoció de la previsió social.

Reial ordre de 1839. Expressava la voluntat de fomentar els "montepíos" existents i promoure'n la creació d’altres.
Reial ordre de 1853. Prohibia l'establiment de societats de "seguros mutuos" sense l'autorització i inspecció prèvies del Govern.
Llei d'associacions de 1887. Situava els montepios i les mutualitats com una modalitat associativa.
1900. Primer antecedent de la Seguretat Social pública, amb la promulgació de la Llei d'Accidents de Treball.
De 1913 a 1923. Es produeixen diversos intents de creació d'una fundació catalana de previsió, treball i estalvi, però el cop d'Estat del general Primo de Rivera trenca amb totes expectatives.
1918. La Federació es converteix en la Federación de Sociedades de Socorros Mutuos de la Provincia de Barcelona.
1919. Neix la primera assegurança social obligatòria. Només cobria la contingència de vellesa per a treballadors per compte d'altri.
Constitució de 1931 i Estatut d'Autonomia. Reconeixien a Catalunya la competència exclusiva sobre mutualitats.
Llei Catalana de 1934. Establia les bases per a cooperatives, mutualitats i sindicats agrícoles. Dedicava un capítol específic a la Federació.
1935. La Federació s'amplia a tot Catalunya i passa a denominar-se Federación de Sociedades y Socorros Mutuos de Cataluña. Un cop promulgada la Llei de Mutualitats de Catalunya al mateix any es denomina Federació de Mutualitats de Catalunya.
Juliol de 1936. L'alçament militar provocà l'entrada en una profunda crisi institucional. El mutualisme català resistí amb dificultat les envestides de la guerra civil. Amb el nou règim polític la Federació s'adapta a les exigències actuals i adopta el nom d'Institución Sindical de Mutualidades.
1941. Apareix la primera Llei de mutualitats d'àmbit estatal.
1942. Es crea la primera assegurança pública de malaltia. Deixava fora del seu àmbit els treballadors autònoms.
1979. L'Estatut d'Autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil.
Llei 33/1984, d'ordenació de les assegurances privades. Inclou per primera vegada les mutualitats dins les entitats d'assegurances.
1989. El Tribunal Constitucional delimita l'àmbit competencial sobre mutualitats, circumscrivint la competència exclusiva de la Generalitat, principalment, a la regulació del règim social de les entitats.
Llei 28/1991, de les mutualitats de previsió social. Aquesta llei del Parlament de Catalunya, dictada en exercici de la competència exclusiva de la Generalitat, va impulsar el mutualisme social català.
Llei 30/1995, d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Presenta tres novetats: introdueix la voluntarietat d'adscripció a la mutualitat, reconeix la mutualitat com l'única alternativa al RETA i consagra un esquema fiscal de deducció en la base imposable de l'IRPF.
Llei 10/2003, sobre les mutualitats de previsió social. Substitueix la Llei de 1991. Introdueix novetats significatives sobre el funcionament de les entitats i millora els mecanismes d'actuació.