Federació de Mutualitats de Catalunya

Reial ordre de 1839 Expressava la voluntat de fomentar els "montepíos" existents i promoure'n la creació d’altres.

Reial ordre de 1853 Prohibia l'establiment de societats de "seguros mutuos" sense l'autorització i inspecció prèvies del Govern.

Llei d'associacions de 1887 Situava els montepios i les mutualitats com una modalitat associativa.

Constitució de la Federació de Mutualitats de Catalunya

1900 Primer antecedent de la Seguretat Social pública, amb la promulgació de la Llei d'Accidents de Treball.

De 1913 a 1923 Es produeixen diversos intents de creació d'una fundació catalana de previsió, treball i estalvi, però el cop d'Estat del general Primo de Rivera trenca amb totes expectatives.

1918 La Federació es converteix en la Federación de Sociedades de Socorros Mutuos de la Provincia de Barcelona.

1919 Neix la primera assegurança social obligatòria. Només cobria la contingència de vellesa per a treballadors per compte d'altri.

Constitució de 1931 i Estatut d'Autonomia Reconeixien a Catalunya la competència exclusiva sobre mutualitats.

Llei Catalana de 1934 Establia les bases per a cooperatives, mutualitats i sindicats agrícoles. Dedicava un capítol específic a la Federació.

1935 La Federació s'amplia a tot Catalunya i passa a denominar-se Federación de Sociedades y Socorros Mutuos de Cataluña. Un cop promulgada la Llei de Mutualitats de Catalunya al mateix any es denomina Federació de Mutualitats de Catalunya.

Juliol de 1936 L'alçament militar provocà l'entrada en una profunda crisi institucional. El mutualisme català resistí amb dificultat les envestides de la guerra civil. Amb el nou règim polític la Federació s'adapta a les exigències actuals i adopta el nom d'Institución Sindical de Mutualidades.

1941 Apareix la primera Llei de mutualitats d'àmbit estatal.

1942 Es crea la primera assegurança pública de malaltia. Deixava fora del seu àmbit els treballadors autònoms.

1979 L'Estatut d'Autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil.

Llei 33/1984 d'ordenació de les assegurances privades. Inclou per primera vegada les mutualitats dins les entitats d'assegurances.

1989 El Tribunal Constitucional delimita l'àmbit competencial sobre mutualitats, circumscrivint la competència exclusiva de la Generalitat, principalment, a la regulació del règim social de les entitats.

Llei 28/1991 de les mutualitats de previsió social. Aquesta llei del Parlament de Catalunya, dictada en exercici de la competència exclusiva de la Generalitat, va impulsar el mutualisme social català.

Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Presenta tres novetats: introdueix la voluntarietat d'adscripció a la mutualitat, reconeix la mutualitat com l'única alternativa al RETA i consagra un esquema fiscal de deducció en la base imposable de l'IRPF.

Llei 10/2003 sobre les mutualitats de previsió social. Substitueix la Llei de 1991. Introdueix novetats significatives sobre el funcionament de les entitats i millora els mecanismes d'actuació.

Reial Decret Legislatiu 6/2004 , de 29 d’octubre, que aprova el Text Refòs de la Llei d’Ordenació i supervisió de les assegurances privades. Substitueix la Llei de 1995, i incorpora les diferents modificacions que ha tingut aquesta llei, mantenint la seva estructura i sistemàtica.

2006 El nou Estatut d’Autonomia estableix la competència exclusiva de la Generalitat sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social, i la competència compartida (amb l’Estat) sobre l’activitat de les mutualitats.

Llei 39/2006 de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. Aquesta llei estableix un sistema universal de protecció de les situacions de dependència, amb participació de totes les Administracions Públiques, i del sector privat. Les mutualitats, per la seva naturalesa, poden participar significativament en aquest àmbit, tant des de la vessant de prestació de serveis com en l’assegurament de la situació de dependència. En l’àmbit de la Generalitat, cal destacar en aquest àmbit la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials.

Clicka els anys per descobrir-ne els fets: